Dona, de classe baixa i nació oprimida

<A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel>>.

Amb aquestes paraules de Maria Merçè Marçal em defineixo en el meu twitter. Segons el meu parer mai tan pocs mots  havien definit tan bé la meva pertinença.

Sóc dona, és veritat. Com el 50% aproximadament de la població.  Una meitat de població que viu sotmesa en un món que es creu civilitzat i maltracta a les seves habitants. Als països del nord,fent-nos servir de mà d’obra barata (les dones cobrem un 30% menys de salari que els homes), de cuidadores i de sustentadores de la nostra societat. Ens encoloma els contractes precaris (temporalitat i parcialitat tenen rostre de dona) i desprès de retruc les nostres pensions de miseria ens envíen a la pobresa.

Sóc de classe baixa per que res el que està passant en els darrers anys és neutral. És una crisi económica però fonamentalment és ideologica. La reforma laboral ha afectat a les dones, afavorint les hores extres en el temps parcial i la distribució irregular de la jornada. L’atemptat contra l’Estat del Benestar que estem patint, és contra tota la societat. Però ens están rebaixant les nostres condicions de vida i treient renda i aquest fet afecta bàsicament a unes dones que fem triples i quadruples jornades.

I sóc de nació oprimida per que em nego a formar part d’un país així. I per que vull una Catalunya on es pugui viure millor.

Com diu la poetessa, ells m’obliguen a ser tres voltes rebel.